jordi i les bicicles, lo instrumen del dimoni

Ai tingut desde sempre una relacio mol aspecial an les bicicletes.

• Vai apendren molt rapid, alla pels 3 anys i me van comprar una bicicleta verda, mol guai i mol rapida, bueno rapida tampoc perque an 3 anys ya me diras lo rapad que se pot nar. La meua perdicio va ser cuan vai apendre a derrapar… jujuju i quins derrapes tu!.
• La meua primera bici va patir una serie de percances varios, evidentment con que sempre me passen coses pues no podia ser datra manera. Un dia anava per la urbanisacio cardona.. pero oco no hi habia cases, eren una serie de carrers de terra sense cases, nomes an ametlers i poca cosa mes, i de repen me vai quedar en lo manillar a la ma.. jeje, claro segidament me vai fotre una costellada que pa que… tenia 4 anys. Comencem be.
• A la tendra edad de 6 anys me van portar el reis una bicicleta (decicleta que di ama iaia) de cross.. encara en recordo el nom: BH California X2.. de color blau amb adornos grocs i les rodes tambe groges.. espectacular! Corredora com la que mes, podies anar al fin del mundo en aquell cacharro.. ara pesava un mort tot sa de dir. A partir deste punt va comensar una anava i vinguda intensa al taller de bicis a canviar rodes.. claro con que sabia derrapar me pulia les rodes en un santiamén.. i es que a mi derrapar sempre ma molat. Va arribar el punt que esta bici era realment calamitosa.. ja havia apres a desmontar una roda i ajustar la cadena i los frenos al maxim i la portava tunejada (bueno 2 o 3 pegatines horribles), un dia mun pare me va dir… esta bici fa fastig i la pintarem… i yo OLE OLE… la va pintar amb pintura amb efecte MARTELLE… granate… encara mes espectacular, me vai canviar el sillin per un de mes estilitzat i estret (com mes estilitzat mes mal de cul tens, ho juro) i an mun iaio vam reforçar el tubo del sillin perque lo portava mol alt i sem doblegava pa tras. En esta bici vai fer la tira de quilometres i me va portar a puestos increíbles… molt interesans. L’unic incident remarcable en esta bici va ser el salto mortal amb aterrisatge an les dents contra un bordillo, ojo, rebots inclusos, 4 em sembla recordar.
• Despues vai aparcar un tems la BH perque mun pare, que temps atrás havia arreglat una bici de mun iaio per fela servir ell, me va dir, fill con que les notes enguany an nat be, agafarem la bici meua i li farem de carreres.. si si tipo indurain pero barato. Mei vai ficar un manillar destos curvats i un canvi de 3 marxes!, i ale a fer el loco per este mora, evidentment tambe derrapava en esta bici aixi que me vaig fondre la roda en un plis i con que era una roda rara.. pues aquí acaba la meua temporada de bicliste de pega.
• Al poc de aniquilar la de carreres vai recuperar la BH i mira na fen, hasta que un dia mun pare se va comprar un muntan bike.. osti tu quina passada, 21 velocitats, rodes guays.. vamos una muntan bike. Total era per ell pero andivineu qui la fea derrapar mes… pos claro un servidor. Esta decicleta encara perdura pero va criant pols al parkin de ca muns pares, ell no la fa servir i yo tampoc. En esta tambe un incident greu, rotura del cubito del braç dret a 1 centimetro de la muñeca.. deu ni do el mal que fa.

He passat danar tot lo dia pedalant a nar tot lo dia a pota… tambe me canso no us penseu, ara lo dia que me vull desmelenar una mica i na a la meua… agafo…. la bicicleta… NOOOOO! Ara mai comprat un quad i me perdo per estos camins de deu i santes pasques, que pedalar me costa molt.

segin en la tradicio comensada a lanterior ascrit, ficare una canso, una que ilustra mol be lo que era nar en bici per a mi: era un carnaval.. per aixo: Carnaval toda la vida de Los Fabulsos Cadillacs.




au pos aqui queda!

visca el casc antic i visca la citel·la