les senyes d'identitat de qualsevol poble, lloc, ciutat,... son i han de ser de per vida. Que vull dir?, vull dir que no s'hauria de dilapidar l'essència d'un lloc pel fet de fer una serie de reformes.
Antigament a les entrades i sortides dels pobles, de molts, hi havia grans plataneres que obligaven a fer parada als viatgers i autoctons en els llargs i calorosos dies d'estiu, tambe hi teniem plaçes amb les seues moreres, grans, frondoses i donadores de sombra als assedegats convilatans. I la meua pregunta es; perque dixem de tindre estos llocs? perque dixem perdre un be tan preuat?... qui sapigui la resposta que aixequi la ma!
En este, lo nostre poble, tambe en teniem d'aixo, si si en teniem perque ja fa una pila d'anys que no en tenim. Teniem unes entrades de poble amb sombra, per a mostra la imatge;
Bonic no?, pos ya no en tenim, bueno encara queda algun plataner pero tot arribarà. L'altre imatge a possar aqui seria l'antiga carretera de Benissanet (Av. Pius XII), amb les enormes moreres que feien menys acalorat caminar les anades i vingudes de les piscines.
Encara que este es un be perdut, volia profunditzar mes en els 2 bens perduts i irrecuperables, les nostres places. Si la plaça de dalt i la plaça de baix. Hi ha un escrit sobre la plaça de dalt;
Benhagis tu, superba caravel·laQue tens per vela i rem: l’Art i el progrés!Estesa al Vent, turgent, la inmensa velaPer mars de glòria avances, ssmpre, més.A Cops de rem lluitantamb brau coratge,Contra el vent en tempesta, contra calma en repós,T’apropes a un futur esplendorós…Carmel Biarnés i Josep Cid – Guia de la Ribera d’Ebre-
Encisador, pero veiem les imatges:
I ara el principi del fi!
A mi se'm partix el cor de pensar en la profunda restructuració que ha sofert la plaça de dalt, perdua irremplaçable.
Ara la plaça de baix, personalment ja era prou maca, potser hi sobrava el monument de Joan Segú, pero be, aixo va a gustos. Tots recordem com era la nostra plaça de baix no?
Pos ara la destrucció, aquesta si que fa mal, mal al cos, mal a l'anima, mal de collo..., pero bueno son decissions presses a la brava i que fan vanagloriar als nostres ancaldes i regidors, pero sincerament no hi ha de que vanagloriar-se, sino mes aviat dir; Perque?, perque?
Doncs tot aixo, estimat lector, torna a passar; si si, torna. La Baraneta de camaverda es un exemple.... perdó la baraneta per a molts ha dixat de ser un simbol ha ser una destrucció desproporcionada de l'art del bon gust i personalment es una aberració incomprensible dixar fer el que s'esta fent... ara no te retorn, l'hem perdut per sempre, adeu Baraneta.
El mateix passarà en els ultims plataners de la carretera, i si no, ja ho veureu!
Reflexió, convilatà, reflexió i sentiment es lo que fa falta en este poble. Com deia un amic, la gent d'este poble només critica i mai mai felicita a la gent que realment porta Móra d'Ebre dins el cos!
au pos aqui queda!
visca el casc antic i visca la citel·la
4 comentaris:
Ja sas que estic totalment d'acord amb tot lo que has escrit... pero no crec que ho poguem canviar, perque fan lo que els hi rota!
Impresionant, escrit. No et deixare mes impresions perque sino vindra l'ogre, ja te les fare arrivar al mail com fan ells.
Salut company.
Ei, t'està quedant força xulo el canvi de look, no com alguns canvis de looks locals ;).
Res doncs això que passava per aquí per si et vols mirar les bases i donar un cop de ma en la difusió. (by the face claro)
ogres? canvis de look? em sembla que me perdo de la missa la mitad, però, en quant a l'escrit, diré que estic totalment d'acord amb tu en aixòd e que en este poble, los arbres vells, no ténen futur, i és una gran pena. Tant que critiquem als de ciutat, al final mos semblarem tant que no sabrem on vivim. Suggereixo un catéleg d'espais verds del poble, i que quasevol canvi que els afecti sigui previa informació i suposrt dels veïns.
Publica un comentari a l'entrada